Sento a la ràdio una cançó de la banda sonora de Dirty Dancing i això em fa recordar que l’altre dia vaig llegir al diari que Patrick Swayze, protagonista de la peli, pateix un càncer de pàncrees i està molt greu. Ostres, un mite de la meva infantesa està a punt de morir! Serà que m’estic fent vella?? Ens deu passar a molts dels que rondem els 30..
Feia 5è d’EGB quan vaig veure la peli per primer cop. Em va agradar des del principi i cada tarda quan arribava a casa la mirava. Em sabia tots el diàlegs i assajava davant del televisió les escenes de ball. Tenia unes quantes escenes preferides: la del llac i sobretot el final amb el famós “No dejaré que nadie te arrincone”.
Per reis vaig demanar la banda sonora i me la van portar! Encara tinc el vinil a casa els meus pares. Cantava les cançons intentant entendre les lletres en anglès! Encara m’agraden moltes de les cançons de la banda sonora: Hungry Eyes, The Time of my life, She’s like the wind…
Oi pobre! Realment Dirty Dancing va marcar una època!