Aquest any és l’Any Rodoreda. Crec que això ja ho sap tothom, perquè s’han succeït les notícies tant als diaris com a la televisió sobre aquest any temàtic. S’han reeeditat les obres d’aquesta gran escriptora, s’ha portat La Plaça del diamant al teatre, s’han fet adaptacions delos seus contes per a nenes, etc… és a dir, s’ha fet negoci+negoci+negoci i merchandising+merchandising+merchandising.
Deuen donar bon resultat aquests anys temàtics perquè ja fa uns quants anys que s’arrossega aquesta moda. Crec que el primer va ser l’Any Quixot, després l’any Mozart, l’Any Picasso i aquest el Rodoreda… i segur que me’n deixo molts! és la moda de celebrar-ho tot i aprofitar-ho per fer negoci.
A mi personalment em sap greu que s’hagi fet el mateix amb una de les meves escriptores preferides, Mercè Rodoreda. La vaig descobrir gràcies a la professora de llengua catalana de 1r de BUP, que va incloure Jardí vora el mar com a lectura obligatòria i Aloma com a lectura optativa.
Aquests dues primeres lectures em van obrir la porta al món Rodoreda, que em va enganxar des del primer moment, els seus personatges, el món que recreava i també la tristor. Vaig descobrir que la meva àvia tenia moltes d’aquestes novel·les i les vaig anar llegint poc a poc. Recordo la olor a resclosit dels llibres, aquelles edicions de Club editor amb la coberta de color groc i negra.. Les reedicions actuals per mi no tenen la mateixa màgia, manies de bibliotecària?
Fa poc quan la meva àvia va deixar el seu pis vaig intentar recuperar aquestes edicions però algú ja les havia llençat… Hi ha gent que pot tenir molts diners, una posició social important (o això creuen) però que mai tindran ni cultura ni sensibilitat… Ara que tinc casa pròpia, prometo buscar aquestes edicions al mercat de Sant Antoni, als Encants o al carrer Canuda en alguna llibreria de vell.
Em van agradar especialment El Carrer de les Camèlies, Mirall Trencat i Jardí Vora el mar. I em va inquietar La Mort i la primavera, llibre que no vaig acabar d’entendre mai, i que anys més tard he descobert que és una obra incompleta.
Bé, espero que aquest any Rodoreda a part de generar negoci, també hagi servit per donar a conèixer una de les grans escriptores catalanes. Jo esperaré l’any vinent o potser l’altre per rellegir El Carrer de les Camèlies i Jardí vora el Mar.
